Tinc angines. Cal que prengui antibiòtic?

Les amígdales són unes masses de teixit de color rosat i de forma oval que es localitzen a ambdós costats del coll. Formen part del mecanisme de defensa de l’organisme, encarregant-se de fabricar limfòcits B, que mitjançant la producció d’anticossos, detecten i eliminen agents infecciosos.

A mesura que el nen creix i entra en contacte amb diferents microorganismes, la seva mida augmenta, Aquesta és màxima entre els 3-6 anys i no és fins als 7-8 ,en que s’aprecia una disminució progressiva.

La malaltia més comuna associada a les amígdales son les angines o amigdalitis. Pot afectar tant a adults com a nens, però és molt més freqüent durant l’edat pediàtrica. En aquest grup d’edat la causa més freqüent són els virus, tot i que a vegades, un 20-30% dels casos, la infecció pot originar-se per bactèries, principalment entre els 5-10 anys. La faringo-amigdalitis aguda per estreptococ del grup A o pyogenes és la causa bacteriana més freqüent. Acostumem a veure’n més a finals de tardor, hivern i primavera.

La simptomatologia ens ajudarà a distingir entre unes angines víriques o bacterianes.

1-Víriques: tenen un inici lent, amb un període d’incubació d’uns 3 dies, Després, a més del mal de coll típic, apareixen tos, febre baixa, dolors musculars, mucositat nasal, conjuntivitis o diarrea.
2-Bacteriana: els símptomes apareixen de manera més sobtada. No hi ha tos ni congestió nasal, i el mal de coll és molt intens, sobretot en empassar. La febre és elevada, Els ganglis del coll i sota la mandíbula, es troben inflamats i dolorosos i les amígdales estan vermelles i poden presentar plaques blanques. Pot acompanyar-se de mal de panxa, i nàusees, mal d’oïda i de cap.

Quan el procés és víric, simplement s’ha de vigilar l’evolució clínica durant una setmana i tractar els símptomes amb analgèsics i antitèrmics. Només en el cas que les angines siguin bacterianes, es prescriurà antibiòtic.

Donat que a vegades la clínica ens pot despistar alhora de diferenciar entre unes angines víriques o bacterianes, disposem d’una prova senzilla i ràpida (Faringotest o StrepA) que detecta la presència de l’estreptococ a nivell amigdalí. Només en aquells casos en que la prova surti positiva, receptarem antibiòtic. El tractament habitual es fa amb penicil·lina o amoxicil·lina (els primers dos dies les dosis cada 8 hores i després cada 12 hores) i la duració serà de 10 dies. És important completar la pauta antibiòtica per tal d’eliminar l’estreptococ de les amígdales, principalment en els casos en que les amígdales són molt grans, així com per evitar el risc de patir recaigudes i complicacions pròpies de la mateixa bactèria.

Les complicacions supuratives poden aparèixer en un 2% dels casos i serien otitis, sinusitis, abscés amigdalina o mastoïditis. Les complicacions no supuratives serien excepcionals, però s’han de tenir en compte i serien la glomerulonefritis (afectació del ronyo), artritis i febre reumàtica.
En ocasions, ens trobem amb nens que presenten de manera recurrent angines. En aquests casos seria important descartar que no hi hagi un familiar portador del germen i que és qui contagia al nen de manera periòdica.
La cirurgia amigdalina cada vegada és menys freqüent i s’han establert uns protocols per determinar en quins casos està indicada:

Amigdalitis de repetició: 7 o més episodis en un any. 5 episodis a l’any en els darrers dos anys. 3 episodis a l’any en els darrers tres anys).
Nens amb problemes obstructius: és important saber si el nen ronca només quan està refredat o sempre, i si durant el son realitza pauses de respiració. En aquest grup de nens és important realitzar un estudi de polisomnografia per descartar que presenti APNEES.

Actualment la cirurgia consisteix en una reducció de la mida de l’amígdala, d’aquesta manera deixem restes de teixit amigdalí i la funció protectora i de defensa es pot seguir duent a terme sense problemes.

Comments are closed.