El meu fill sempre que es refreda agafa bronquitis. hi ha alguna cosa a fer per evitar-ho?

Les sibilàncies o xiulets recurrents, la tos i l’ofec, símptomes típics d’asma, suposen un percentatge elevat de consultes pediàtriques en els primers 3 anys de vida.

Tot i que alguns d’aquests nens seran  asmàtics, la majoria tenen sibilàncies desencadenades per infeccions víriques (80%), que mica a mica aniran desapareixent a l’edat escolar i no tenen cap relació amb l’atòpia o l’al·lèrgia.

El risc de patir asma serà més elevat en el cas d’aquells nens amb dermatitis atòpica, al·lèrgia ambientals o alimentàries, antecedents familiars positius d’al·lèrgia (sobretot la mare) o bé aquells que presentin xiulets sense relació amb refredats.

El diagnòstic és difícil i moltes vegades d’exclusió. després d’una història clínica complerta. Habitualment no es necessari realitzar cap prova d’imatge (radiografia), només en els casos en que es sospiti una complicació,

Les proves d’al·lèrgia es poden fer en sang o cutànies. En sang ens fixarem amb la IgE un subgrup d’immunoglobulina  que com més elevada, més probable és acabar desenvolupant alguna al·lèrgia. Les proves cutànies d’al·lèrgia o prick test ens donaran informació per a al·lèrgies alimentàries a qualsevol edat, però per a les ambientals (àcars, fongs humitat, pol·len, etc …) és millor realitzar-les a partir dels 3 anys.

El tractament d’aquests processos inflamatoris bronquials, tant si són de base al·lèrgica o per virus, ha de tenir dos objectius, per una banda la millora de la simptomatologia aguda (tos/ofec/xiulets) de manera ràpida i efectiva i per altra, la prevenció, evitant les recaigudes, cada vegada que el nen pateix un refredat.

CRISIS AGUDA:
Broncodilatadors/medicació de rescat: Salbutamol (Ventolin®), Bromur Ipratropi (Atrovent®).

Aquests fàrmacs aconsegueixen una obertura ràpida del bronqui en pocs minuts i milloren els símptomes relacionats amb el bronco-espasme (tos/ofec/xiulets).
Han d’administrar-se de forma precoç després del diagnòstic, mantenint una pauta de 2-4 pulsacions cada 4-6 hores segons la severitat de la crisis,
Un cop aconseguim una millora de la clínica, anem augmentant cada dos dies l’interval entre les pulsacions fins a aturar. En situacions greus, es necessari afegir un corticoide per via oral, Estilsona®, per aconseguir un efecte antiinflamatori ràpid i potent i revertir l’obstrucció bronquial de manera més efectiva.

PREVENCIÓ DE RECAIGUDES:
Antiinflamatoris: Tenim dos grups de fàrmacs: el montelukast (Singulair®) i els corticoides inhalats (Budesonida®, Flixotide®… )

Aquest control de la inflamació ens permetrà reduir la tendència que hi ha al tancament bronquial quan el nen es refreda o pateix una virasi i d’aquesta manera evitarem les recaigudes.

1-El montelukast (Singulair®) és un antiinflamatori no corticoide, i s’administra via oral, La seva tolerància és molt bona i està especialment indicat en aquells nens que no són al·lèrgics
2-Els corticoides inhalats, sempre administrats amb cambra espaiadora. aconsegueixen una arribada molt elevada de fàrmac al bronqui. Les dosis utilitzades són molt baixes si ho comparem amb la dosis que s’utilitza habitualment d’ Estilsona ® pel tractament de crisis agudes i la seva absorció sistèmica, és a dir arribada a sang, és mínima.

Són medicaments que s’hauran de prendre de forma continua, encara que el nen es trobi bé, El seu efecte és lent, mica a mica van “netejant” el bronqui de moc i redueixen la inflamació a partir de les 2 setmanes aproximadament. Una vegada s’aconsegueix la resposta, en el cas dels corticoides inhalats, s’ha de reduir la dosi de forma progressiva, i mai aturar de cop.  Habitualment es manté el tractament fins a l’arribada del bon temps, quan les epidèmies de virus respiratoris van de baixada.

 

Comments are closed.

Centro de preferencias de privacidad

¿Quieres cerrar tu cuenta?

Se cerrará tu cuenta y todos los datos se borrarán de manera permanente y no se podrán recuperar ¿Estás seguro?