Author Archives: admin

Tinc angines. Cal que prengui antibiòtic?

Les amígdales són unes masses de teixit de color rosat i de forma oval que es localitzen a ambdós costats del coll. Formen part del mecanisme de defensa de l’organisme, encarregant-se de fabricar limfòcits B, que mitjançant la producció d’anticossos, detecten i eliminen agents infecciosos.

A mesura que el nen creix i entra en contacte amb diferents microorganismes, la seva mida augmenta, Aquesta és màxima entre els 3-6 anys i no és fins als 7-8 ,en que s’aprecia una disminució progressiva.

La malaltia més comuna associada a les amígdales son les angines o amigdalitis. Pot afectar tant a adults com a nens, però és molt més freqüent durant l’edat pediàtrica. En aquest grup d’edat la causa més freqüent són els virus, tot i que a vegades, un 20-30% dels casos, la infecció pot originar-se per bactèries, principalment entre els 5-10 anys. La faringo-amigdalitis aguda per estreptococ del grup A o pyogenes és la causa bacteriana més freqüent. Acostumem a veure’n més a finals de tardor, hivern i primavera.

La simptomatologia ens ajudarà a distingir entre unes angines víriques o bacterianes.

1-Víriques: tenen un inici lent, amb un període d’incubació d’uns 3 dies, Després, a més del mal de coll típic, apareixen tos, febre baixa, dolors musculars, mucositat nasal, conjuntivitis o diarrea.
2-Bacteriana: els símptomes apareixen de manera més sobtada. No hi ha tos ni congestió nasal, i el mal de coll és molt intens, sobretot en empassar. La febre és elevada, Els ganglis del coll i sota la mandíbula, es troben inflamats i dolorosos i les amígdales estan vermelles i poden presentar plaques blanques. Pot acompanyar-se de mal de panxa, i nàusees, mal d’oïda i de cap.

Quan el procés és víric, simplement s’ha de vigilar l’evolució clínica durant una setmana i tractar els símptomes amb analgèsics i antitèrmics. Només en el cas que les angines siguin bacterianes, es prescriurà antibiòtic.

Donat que a vegades la clínica ens pot despistar alhora de diferenciar entre unes angines víriques o bacterianes, disposem d’una prova senzilla i ràpida (Faringotest o StrepA) que detecta la presència de l’estreptococ a nivell amigdalí. Només en aquells casos en que la prova surti positiva, receptarem antibiòtic. El tractament habitual es fa amb penicil·lina o amoxicil·lina (els primers dos dies les dosis cada 8 hores i després cada 12 hores) i la duració serà de 10 dies. És important completar la pauta antibiòtica per tal d’eliminar l’estreptococ de les amígdales, principalment en els casos en que les amígdales són molt grans, així com per evitar el risc de patir recaigudes i complicacions pròpies de la mateixa bactèria.

Les complicacions supuratives poden aparèixer en un 2% dels casos i serien otitis, sinusitis, abscés amigdalina o mastoïditis. Les complicacions no supuratives serien excepcionals, però s’han de tenir en compte i serien la glomerulonefritis (afectació del ronyo), artritis i febre reumàtica.
En ocasions, ens trobem amb nens que presenten de manera recurrent angines. En aquests casos seria important descartar que no hi hagi un familiar portador del germen i que és qui contagia al nen de manera periòdica.
La cirurgia amigdalina cada vegada és menys freqüent i s’han establert uns protocols per determinar en quins casos està indicada:

Amigdalitis de repetició: 7 o més episodis en un any. 5 episodis a l’any en els darrers dos anys. 3 episodis a l’any en els darrers tres anys).
Nens amb problemes obstructius: és important saber si el nen ronca només quan està refredat o sempre, i si durant el son realitza pauses de respiració. En aquest grup de nens és important realitzar un estudi de polisomnografia per descartar que presenti APNEES.

Actualment la cirurgia consisteix en una reducció de la mida de l’amígdala, d’aquesta manera deixem restes de teixit amigdalí i la funció protectora i de defensa es pot seguir duent a terme sense problemes.

Posted:

El meu fill sempre que es refreda agafa bronquitis. hi ha alguna cosa a fer per evitar-ho?

Les sibilàncies o xiulets recurrents, la tos i l’ofec, símptomes típics d’asma, suposen un percentatge elevat de consultes pediàtriques en els primers 3 anys de vida.

Tot i que alguns d’aquests nens seran  asmàtics, la majoria tenen sibilàncies desencadenades per infeccions víriques (80%), que mica a mica aniran desapareixent a l’edat escolar i no tenen cap relació amb l’atòpia o l’al·lèrgia.

El risc de patir asma serà més elevat en el cas d’aquells nens amb dermatitis atòpica, al·lèrgia ambientals o alimentàries, antecedents familiars positius d’al·lèrgia (sobretot la mare) o bé aquells que presentin xiulets sense relació amb refredats.

El diagnòstic és difícil i moltes vegades d’exclusió. després d’una història clínica complerta. Habitualment no es necessari realitzar cap prova d’imatge (radiografia), només en els casos en que es sospiti una complicació,

Les proves d’al·lèrgia es poden fer en sang o cutànies. En sang ens fixarem amb la IgE un subgrup d’immunoglobulina  que com més elevada, més probable és acabar desenvolupant alguna al·lèrgia. Les proves cutànies d’al·lèrgia o prick test ens donaran informació per a al·lèrgies alimentàries a qualsevol edat, però per a les ambientals (àcars, fongs humitat, pol·len, etc …) és millor realitzar-les a partir dels 3 anys.

El tractament d’aquests processos inflamatoris bronquials, tant si són de base al·lèrgica o per virus, ha de tenir dos objectius, per una banda la millora de la simptomatologia aguda (tos/ofec/xiulets) de manera ràpida i efectiva i per altra, la prevenció, evitant les recaigudes, cada vegada que el nen pateix un refredat.

CRISIS AGUDA:
Broncodilatadors/medicació de rescat: Salbutamol (Ventolin®), Bromur Ipratropi (Atrovent®).

Aquests fàrmacs aconsegueixen una obertura ràpida del bronqui en pocs minuts i milloren els símptomes relacionats amb el bronco-espasme (tos/ofec/xiulets).
Han d’administrar-se de forma precoç després del diagnòstic, mantenint una pauta de 2-4 pulsacions cada 4-6 hores segons la severitat de la crisis,
Un cop aconseguim una millora de la clínica, anem augmentant cada dos dies l’interval entre les pulsacions fins a aturar. En situacions greus, es necessari afegir un corticoide per via oral, Estilsona®, per aconseguir un efecte antiinflamatori ràpid i potent i revertir l’obstrucció bronquial de manera més efectiva.

PREVENCIÓ DE RECAIGUDES:
Antiinflamatoris: Tenim dos grups de fàrmacs: el montelukast (Singulair®) i els corticoides inhalats (Budesonida®, Flixotide®… )

Aquest control de la inflamació ens permetrà reduir la tendència que hi ha al tancament bronquial quan el nen es refreda o pateix una virasi i d’aquesta manera evitarem les recaigudes.

1-El montelukast (Singulair®) és un antiinflamatori no corticoide, i s’administra via oral, La seva tolerància és molt bona i està especialment indicat en aquells nens que no són al·lèrgics
2-Els corticoides inhalats, sempre administrats amb cambra espaiadora. aconsegueixen una arribada molt elevada de fàrmac al bronqui. Les dosis utilitzades són molt baixes si ho comparem amb la dosis que s’utilitza habitualment d’ Estilsona ® pel tractament de crisis agudes i la seva absorció sistèmica, és a dir arribada a sang, és mínima.

Són medicaments que s’hauran de prendre de forma continua, encara que el nen es trobi bé, El seu efecte és lent, mica a mica van “netejant” el bronqui de moc i redueixen la inflamació a partir de les 2 setmanes aproximadament. Una vegada s’aconsegueix la resposta, en el cas dels corticoides inhalats, s’ha de reduir la dosi de forma progressiva, i mai aturar de cop.  Habitualment es manté el tractament fins a l’arribada del bon temps, quan les epidèmies de virus respiratoris van de baixada.

 

Posted:

XIULETS, BRONQUITIS I PUFFS .... I ara què hem de fer?

C:\Users\rosaf\Documents\Pictures\Facebook imatges\32096887_s (1).jpgAviat començarem amb les temudes epidèmies de virus, que tenen especial interès en inflamar la via respiratòria i ocasionar aquests quadres bronquials que tant us sonen …. bronquitis, bronquiolitis …..  Hi ha nens que en pateixen més sovint i moltes vegades precisen anar a urgències i fins i tot ingrés a l’hospital.

El tractament d’aquests processos són els broncodilatadors, uns medicaments que ajuden a obrir els bronquis, les canonades que fan que l’aire arribi bé des de la boca fins als pulmons.

Però perquè aquesta medicació sigui efectiva, cal que hi hagi una bona coordinació entre la pulsació de l’inhalador i la respiració (inspiració) que faig el nen. Amb les criatures això no és fàcil i per això utilitzem les cambres d’inhalació, que funcionarien com un magatzem del medicament, que es va buidant mica a mica, a mesura que el nen va respirant.

Aquesta cambra, té un extrem on s’hi encaixa l’inhalador i a l’altre hi ha una boqueta on s’hi pot adaptar una mascareta per a nens petits o directament s’hi pot respirar si són nens més grans. La mida de la mascareta varia en funció de l’edat del nen i hem de fixar-nos bé que abraci el nas i la barbeta del nen.

És important estar tranquils i còmodes, i el nen ha d’estar assegut o a la falda si és més petit.

Tècnica amb mascareta: Com hem d’utilitzar-les en nens menors de 6 anys.

1-Destapar l’inhalador, sacsejar-lo uns 5 segons en posició vertical i introduir-lo a l’extrem de la cambra.
2-Situar la mascareta ben ajustada al voltant de la boca i el nas del nen. Hem d’assegurar-nos que queda ben segellat per evitar fugues amb cada respiració.
3-Prémer el polsador una vegada amb la cambra en posició horitzontal.
4-Mantenir la cambra i la mascareta en aquesta posició durant unes 6-8 respiracions, que haurien de ser lentes i profundes.

Tècnica sense mascareta: Com hem d’utilitzar-les en nens majors de 6 anys.

1-Destapar l’inhalador, sacsejar-lo uns 5 segons en posició vertical i connectar-lo a la cambra en posició “L”.
2-Treure tot l’aire possible abans de connectar els llavis a la cambra, segellant-los bé, per tal d’evitar fugues.
3-Prémer el polsador una vegada amb la cambra en posició horitzontal.
4-Realitzar 6-8 respiracions i retirar la cambra de la boca. En el cas de nens més grans i entrenats, també es pot realitzar una inspiració llarga i profunda i aguantar la respiració durant 10 segons.
5-En el cas que s’hagi de repetir la dosis, segons us hagi indicat el vostre pediatre, haureu de retirar la mascareta i la cambra, i esperar un minut aproximadament entre puf i puf.


Dubtes freqüents:

  • Quan s’utilitza la cambra per primera vegada, perquè és nova o perquè l’ha torneu fer servir després d’haver-la rentat, cal impregnar-la de medicament. Haureu de fer unes quantes pulsacions de l’inhalador (salbutamol), amb 3-4 són suficients, i sense que el nen les respiri, es clar! i deixant-la reposar una estona. Si no ho fem, quan administrem els primers pufs al nen, aquest quedarà enganxat a les parets de la cambra i no farà l’efecte que busquem.
  • Un cop haguem finalitzat cal netejar el voltant de la boca del nen amb una tovalloleta humida, en el cas que hagi utilitzat mascareta, i fer que glopegi o begui una mica d’aigua.
  • Neteja de la cambra: Es recomana netejar la cambra cada 10-15 dies o abans si s’embruta per algun motiu o quan finalitzeu un tractament. És suficient submergir-la amb aigua i sabó neutre (rentavaixelles) uns 10-15 minuts, sacsejar-la suaument i esbandir-la. S’ha de deixar eixugar a l’aire sense friccionar.
  • S’ha de guardar a la caixa original o en una bossa i preferiblement en un ambient sec.
Posted:

Centro de preferencias de privacidad

¿Quieres cerrar tu cuenta?

Se cerrará tu cuenta y todos los datos se borrarán de manera permanente y no se podrán recuperar ¿Estás seguro?